Consorci del Parc Fluvial del Llobregat

Dalt dels turons, dominant el paisatge de les masies, els camps i els boscos de la vall del Llobregat -sempre buscant les millors vistes-, hi trobem els elements més destacats del nostre passat medieval: esglésies, castells i monestirs que ens parlen d’un passat de senyors feudals, de castells de frontera, de torres d’homenatge, de monjos benedictins, de pagesos, de lluites feudals i de trobadors. I és que aquestes terres foren repoblades per Guifré el Pelós, foren terres del comte Oliba abans d’esdevenir Abat de Ripoll i bisbe de Vic i foren, també, terra de càtars i l'espai vital del gran trobador Guillem de Berguedà.

 

Fou en el territori que actualment conformen les comarques del Berguedà i el Bages on els monjos benedictins hi fundaren grans monestirs com el de Serrateix o el de la Portella i on els Templers establiren la seu de la seva comanda a Puig-reig. És terra d’art romànic (Obiols, Pedret, Sta. Maria d'Avià...). 

 

A les esglésies i monestirs cal afegir-hi els santuaris, llocs considerats sagrats des de l’antiguitat, on el cristianisme hi va fer néixer les llegendes de les marededéus trobades: a la Quar, a la Guàrdia, a Corbera, als Torrents, als Tossals i la més coneguda, la de Queralt. Santuaris on la llum i la foscor de l’art barroc hi ha deixat, amagats entre els murs d’una arquitectura austera, la sorpresa dels retaules.

El Santuari de Queralt
Diu la llegenda que fou un bou qui va trobar la talla gòtica de la Mare de Déu de Queralt en una cova, al capdamunt de la cresta encinglerada de la serra. La tradició explica que la Verge no va voler marxar dins el sarró del pastor. De fet, els horitzons que es contemplen des del santuari són tan extraordinaris -el balcó de Catalunya- que es fa fàcil d'entendre la tossuderia de la Verge.

Sant Vicenç d’Obiols
Des de la seva fundació, al s. IX, l’església i el lloc d’Obiols depenien del monestir de Ripoll, que fou qui s’encarregà del culte i el manteniment del santuari fins el s. XIX. L’actual edifici és fruit de diferents etapes constructives, amb elements pre-romànics i romànics, testimonis del domini monacal. Envoltant la capçalera, i la banda de migjorn de l’església, es conserva un conjunt de tombes medievals excavades a la roca.